
Vist al fotolog de PisitoenMadrid
La fundació Mozilla ha entrat ja en el llibre dels rècords Guinness gràcies als sis milions de descàrregues gratuïtes que els usuaris de la xarxa han fet de l'últim model de navegador, el Firefox 3.0, i quan encara no ha finalitzat el termini de gratuïtat de 24 hores.
Estats Units és, de moment i amb més d'un terç de les descàrregues, el país en el qual més usuaris han fet la descàrrega gratuïta del Firefox 3.0, que oferix més de 15.000 millores respecte al seu antecessor.
Espanya és, amb més de 220.000 descàrregues a les 12.00 GMT del dimecres, el quart país amb més afluència en el "Download Day" (dia de la descàrrega), mentre Alemanya, amb més de 400.000 flamants usuaris del Firefox 3.0 és el segon en la llista, seguit de Japó, amb gairebé de 310.000.
I tot això, en menys de 17 hores, en les quals l'últim lliurament del navegador alternatiu Firefox ha aconseguit superar les expectatives de l'empresa, que se situaven en els cinc milions de descàrregues.
Així, no ha estat necessari arribar a les 24 hores de gratuïtat oferta per Mozilla, una empresa sense ànim de lucre que oferix a l'usuari internauta tecnologies lliures i de codi obert, que amb el seu nou llançament va saturar les línies el dimarts a l'arrencar l'estrena del seu nou programa a les 17.00 GMT.
Per a arribar fins als sis milions, també ha col·laborat des d'un únic habitant de Txad o els set a Turkmenistan fins als sorprenents 180.000 d'Iran o els 100.000 d'un país de la grandària d'Holanda.
Mozilla Corporation supera àmpliament així el nombre de descàrregues de Firefox 2 el dia del seu llançament, que van anar 1,6 milions, ajudat per la campanya de promoció que ha articulat amb la seva "Download Day", que promovia també trobades socials i festes amb motiu d'aquesta esperada estrena.
Des de 2004, Firefox s'ha enfrontat al gegant informàtic de Bill Gates, Microsoft, i ha anat guanyant més adeptes fins a arribar a els 175 milions d'usuaris, segons dades proporcionades per l'empresa.
Així, ara posseïx el 18 per cent de quota d'usuaris d'Internet , encara que segueix lluny del líder absolut, Explorer, que conta amb el 74 per cent del mercat, segons dades de Net Applications.
Entre les novetats més destacables del Firefox 3.0 es troben les d'una única estètica, una nova gamma de funcions, embarra d'adreces intel·ligent i, en matèria de seguretat, el reconeixement automàtic de les pàgines conegudes per implantar virus o programes espies.
Font: Terra.es
Avui et marejaré un poquet. Però ho faig, com semrpe, per intentar millorar. Com hauràs comprovat, el bloc ha cambiat una miqueta. És el moment de demanar-te opinió:
A tot aquell que l'interessi, aquesta nit el grup de rock català Rodamons farà un concert al Parc del Riu (segons el bando, ja que al fullet informatiu posa al Club Nàutic).
RODAMONS neix a principis del 2002, liderada per Eric Vinaixa, amb l'objectiu d'expressar la passió pel rock com a forma d'entendre la música. Buscant sempre un so directe, sincer i lliure, aquest quartet ( format per veu i guitarra, guitarra solista, baix i bateria) ofereix en els seus espectacles una posada en escena carregada de força i d'energia.
Considerats millor banda novell de rock en català del 2003, RODAMONS ha anat acumulant premis ( "Gamarock", "En Potència" de Catalunya Cultura) i bones crítiques fins a rebre el DISC CATALÀ DE L'ANY 2005, que atorga anualment Ràdio4, pel seu primer treball "Temps Millors" (Picap, 2005).
Amb quatre videoclips oficials ( "Quan", "L'últim anònim" , "Ho tens negre, company" i "Sexy Gi" ) circulant per les televisions nacionals, RODAMONS ha actuat en les principals sales catalanes (com Bikini o Luz de Gas), televisions i radios, en festivals de renom (com el Senglar Rock) i, fins i tot, al Camp Nou (en els actes de celebració del títol de Lliga 2004-05).
A principis del 2008 treuen el seu segon disc, "Mama" ,també amb PICAP.
Així doncs, ja no tens excusa per passar una nit de dissabte diferent, lleugera (per si tens exàmens) però alhora amb bona música i bon ambient. I com no, el meu consell personal és que et facis un bon sopar al restaurant Almar i de postres, un bon geladet a la seva terrassa exterior, que ja està oberta. Aprofita que el parc del riu està al costat mateix, i després de sopar podràs anar-hi a peu!
Font: Ajuntament de Deltebre, Myspace
Coses que us vull dir sense esplaiar-me...
Iep família! Em poso el barret i agafo el fuet per escriure una crònica molt personal del que ha estat la millor pel·lícula mai vista al cinema: Indiana Jones i el Regne de la Calavera de Cristall. Se que no ho llegirà ni Dèu, ja que és l'entrada del bloc més llarga que he fet mai (1594 paraules i 8754 caràcters!), però em sento amb l'obligació d'escriure-hi, almenys per deixar constància del plaer que ha suposat veure-la. A tots aquells il·lúsos que la llegeixin, espero que us agradi (tot i que encara esteu a temps de no fer-ho!).
Comencem!
22 de maig, el dia de l'estrena
Mig adormit em trobo assentat a la temuda cadira del dentista, que es disposa a fotrem un ferro a les dents, sense anestèsia. Acte després, i amb l'ajut d'una eina d'aquestes que el sorollet et fa fer dentetes, es disposa a eliminar el queixal que voreja el ferro que m'ha posat. El dolor i el gustet a ferro de la sang, es fan presents. Si acabés de contar-ho aquí, podria ser preludi d'un episodi dolorós de la meva vida. Però hi ha algo que em manté il·lusionat! Aquesta tarde, miraré Indiana Jones!
Són ja les 4:45. Em trobo davant de la taquilla del cine amb el meu germà, que per sorpresa meva, m'ha acompanyat amb molt de gust a veure la pel·lícula. Entre el debat previ sobre el que estàvem disposats a veure, marquen al rellotge les 4:50. S'obre la persiana de la taquilla. Bona tarde, bona tarde. Dues per a la sala 1. Aquí té. Gràcies. Vols crispetes? Doncs ens fem un menú doble i llestos. Fila 14, butaca 11 i 12. Tràilers... I com un rellotge de Cuco, la careta de Universal Studio i Lucasfilm marquen les 5, carn de gallina número 1!
Comença el que serà la millor pel·lícula vista mai al cinema
Com és normal en mi, començo a mirar la pel·lícula a dos bandes. Per una, el que està succeint; on em vol situar el director (en aquest cas, directors) i a quina època em situa? Per l'altra, el moviment de càmeres, els diferents plans, il·luminació i fotografia. Primera rialla de la tarde, el difuminat entre el logo de Paramount Pictures i la primera escena de la peli (característica comú a tots els altres films). Pel que fa a la trama, no us en diré res. Però pel que fa a la fotografia i il·luminació, us puc ben assegurar que em transmet una sensació molt agradable. Em fa sentir com si estigues veient la peli uns 10 o 12 anys enrere, com quan era un vailet. De moment, ja tenen un 10.
La pel·lícula continua. Encara surten crèdits mentre aprofito el volum de la banda sonora per devorar més crispetes. I sense adonar-me'n, arriba la primera escena d'acció. I l'Indiana Jones encara no ha sortit a escena! Em torno a asseure bé a la butaca, esperant més encara i gaudint del moment. Minuts més tard (encara que pocs), cau un barret al terra. Un barret familiar. Unes sabates s'hi acosten, l'agafen, i la càmera canvia d'objectiu per seguir la silueta d'una ombra, mentre la banda sonora em regala el primer Mifasoldo (així es com anomeno la típica cançoneta amb que es reconeix a l'Indiana). Carn de gallina número 2.
La malenconia em fa saltar la primera llàgrima
L'Indiana s'ha fet gran, i jo també. És per això que en que dura un fotograma, em ve a la memòria els diumenges assentat al sofà mirant la peli, amb el meu pare fent-se un cigarret a l'altre costat, tots dos mirant la peli. M'enyoro el meu pare, que no estigui aquí al cinema. Aquesta tarde tenia una reunió important, però pensar que un altre dia la veure amb ell em fa tornar a la pel·lícula. Poc a poc, la pel·lícula avança, i el xiuxiueig amb el meu germà es fa gairebé continu (cosa extranya també entre nosaltres, quan mirem pel·lícules). Tots dos observem detalls, i volem estar segurs de que l'altre també s'hi ha fixat. De sobte, el Mifasoldo torna aparèixer. L'acció està al caure! Vinga vinga! Indiana! Has tornat! Carn de gallina número 3!
El somriure a la meva cara i a la del meu germà és fa present de nou. Els meus ulls no donen abast, volent observar cada detall alhora que gaudeixo de l'acció. L'adrenalina, puja de nou, i el millor és que sé que només és el principi! Bim per aquí, bam per allà... És just el que venia a veure, aquest cop el cine no m'enganya. El Mifasoldo continua, i imagino les atraccions de Parc Temàtic que podrien estar inspirades en les escenes que veig.
Al llarg de la pel·lícula, he exclamat un 20 "no fotis!"
M'agradaria que els cinemes fossin com les noves atraccions de Port Aventura; que tinguessin una minicàmera davant i que et gravessin mentre mires la pel·lícula i que, al sortir, la poguessis comprar en DVD. I és que la meva cara d'ahir, cada cop que l'Indiana aconseguia quelcom impossible, era de més babau no poder. Com he dit abans, en el que dura un fotograma, un munt de "impossible!" em passaven pel cap. Però al proper fotograma, la idea s'esvaïa i era reemplaçada per un "Què nassos! És Indiana Jones!". Imagino el muntó de crítiques que tindrà aquesta pel·lícula, tatxada de "fantasiosa" o com he dit abans també, "impossible" (a nivell físic i metafísic). Però no olvidem que l'Indiana ha trobat l'arca de l'aliança, les venerades pedres de Shankara, el Sant Grial... No em sembla tant estrany, llavors, que vagi darrere de la Calavera de Cristall (i el que hi ha darrere d'aquesta).
Però a tots aquells que és quedin amb un "au va!", i se'n vagin a casa mantenint-lo, ja els puc dir ara que és obvi que no han vist mai cap altra pel·lícula d'Indiana Jones; cap ni una! Perquè l'Indiana Jones és el que és: l'aventurer que tots tenim a dins nostre, que vol descobrir allò que sempre ens ha fet rodar el cap, allò que encara ara, no l'hi trobem resposta. L'aventurer que sempre es surt amb la seva, tot i passar per difícils camins però amb el seu final feliç.
Efectes de cinema que em roben un somriure
I és que són aquests petits detalls els que em fan gaudir encara molt més si cap la pel·lícula. M'explicaré:
Hi han directors que sembla que vulguin fer-nos gaudir encara més de l'experiència del rodatge, del món del cinema. De vegades, utilitzen ous de Pasqua, que no són res més que petits detalls o errors intencionats per a que l'ull més inquiet pugui anar més enllà. De vegades, són clares referències a altres pel·lícules, d'altres amb missatges amagats. Us proposo un joc per a tots aquells que encara no heu vist la pel·lícula i coneixeu el món cinematogràfic d'en George Lucas: sereu capaços de trobar la famosa respiració del malvat Darth Vader, al llarg de la pel·lícula?
D'altra banda, i molt més de moda que els ous de Pasqua, estan el que jo anomeno "joc de càmeres". En un moment del film, l'Indiana llença un tros de fusta per intentar ferir a un enemic. L'Indiana falla, i la fusta va directe cap al trípode que aguanta la càmera amb la que firmen l'escena que, lògicament, no es veu. No obstant, la càmera tremola per l'impacte. No obstant, el director no opta per repetir l'escena, sinó que la inclou com a correcta, ja que sap que una part del públic (en la que m'incloc) n'estarà agraïda. En un altre moment (i aquest em recorda moltíssim a un detall comentat per Robert Rodriguez a la seva pel·lícula Planet Terror), l'Indiana va amb una barca que, clarament, es veu que ha estat gravada amb un Chroma Key (o dit d'una altra manera, la pantalla verda de fons que després es reemplaçada per una escena creada amb ordenador). En un moment donat de l'escena, la barca esquitxa unes gotes d'aigua que queden al vidre de la càmera fins el proper canvi de pla. Però recordem, no pot esquitxar la càmera amb aigua, quan realment no hi ha aigua! Això fa que la pel·lícula tingui la sensació d'haver estat gravada molts anys enrere, ja que per falta de temps i pressupost, aquests detalls no es podien reparar.
Surto del cine, amb moltes ganes de més
La musiqueta cada cop es fa més viva, més intensa. Com en un castell de focs, saps que quan n'hi veus molts, s'està a punt d'acabar. Així doncs, saps que d'aquí poc tornarà a sonar per darrer cop el Mifasoldo que tantes aventures ha acompanyat. La tristor m'envaeix, ja que ara si (o no), és l'ultim cop que el meu Indiana Jones, interpretat per Harrison Ford, em mostrarà una de les seves meravelloses aventures. Solto una llàgrima que ràpidament em seco per a que no me la vegi el meu germà. Gran escena final, tothom content, Mifasoldo i crèdits. La pel·lícula s'ha acabat, i no aplaudeixo per que els demés no ho fan. Però ja puc afirmar que ha estat la millor pel·lícula (si més no, la que més emocions m'ha provocat i la que m'ha deixat més satisfet) que he vist mai al cinema. I se que no és l'ultim cop que la veuré a la gran pantalla. La música continua mentre la gent surt de la sala. Baixant els esglaons, penso amb tots els moments que m'han fet gaudir d'aquesta pel·lícula i sobretot, i no us diré perquè, penso molt amb el meu pare. Carn de gallina número 62.
He creat un pin anti-transvasament per a tots aquells que vulguin posar-lo al seu blog. Per fer-ho, tansols haureu de afegir un element HTML i escriure-hi el següent:
<center><a href="http://www.ebre.net"><img border="0" alt="Image Hosted by ImageShack.us" src="http://img337.imageshack.us/img337/8518/badgetransvasa
mentmj5.png"/></a></center>
Espero que us sigui d'utilitat!
Aquí penjo el manifest que s'ha llegit aquest migdia a la Manifestació d'Amposta, la qual ha comptat amb uns 30.000 manifestants i, dels quals, jo n'he estat un. Tal com es diu a la seva web, "si aquesta era la prova de foc per veure si la Plataforma té o no té suport, podríem dir que la prova ha estat superada amb escreix".
Aquí el manifest, llegit per Emigdi Subirats:
LOS TRANSVASAMENTS NO SÓN LA SOLUCIÓ
Catalunya és ara mateix un país sense rius. Els han assecat o contaminat quasi tots. Per alguns d’ells, l’única aigua que hi circula és la de les depuradores. La major part dels aqüífers estan contaminats. I ara volen eixugar l’Ebre. Això sí, a poc a poc, no sigui cosa que la gent s’adoni del que realment està passant.
Nosaltres sabem que l’Ebre ha estat un gran riu. Però també sabem que ja no l’és, que està en crisi. Lo nostre riu ja fa anys que no pot assegurar el bon estat del Delta. La salinització, la regressió i l’enfonsament del Delta no s’aturen. Actualment hi ha molts estudis sobre el Delta, però no hi ha cap tipus d’actuació estratègica realment efectiva. Per no fer, ni tant sols han estat capaços de defensar el cabal mediambiental aprovat per la Comissió per la Sostenibilitat, i amb el suport del Parlament català el proppassat 28 de desembre de 2007. El govern central ha dit que no tindrà en consideració aquest acord.
El govern de Catalunya està demostrant que és incapaç de gestionar una sequera que, per una altra banda, era perfectament previsible. Hi ha una potent campanya mediàtica on es mostra un país amb els embassaments buits i la població angoixada perquè s’anuncien nou mesos de restriccions en l’ús de l’aigua si no es fa el transvasament de l’Ebre.
La lluita de la gent de l’Ebre ha estat sempre ferma, clara i digna. No hauríem pogut modificar la llei del PHN sense l’ajut inestimable de molta gent com la de Barcelona i la seva àrea metropolitana, la de la Catalunya central, la de les comarques gironines, la de la terra ferma, la de la conca del Xúquer, l’ajut de la comunitat científica, de les grans i petites organitzacions ecologistes i, com no pot ser d’altra manera, dels nostres amics i amigues de l’Aragó, amb els quals ens uneix la lluita per la defensa d’un mateix riu que ens vertebra i en molts casos ens dóna identitat. Un recuerdo fraternal a la gente del Pirineo, que luchan como nosotros para evitar las agresiones al Ebro. Contra los embalses y la destrucción que conllevan: Yesa no! Ni Mularroya! No más pantanos! No más embalses!
I ara, el nostre govern ens ha deixat sols. Diuen que són 5 milions i mig de persones que necessiten l’aigua de boca. I no és veritat. La realitat és que som 7 milions de persones que volem avançar junts per fer un país millor i més pròsper. Un país on no hi hagi ciutadans de segona i on l’equilibri territorial sigui alguna cosa més que una frase electoral. Un país on es preservin els recursos naturals en bon estat per a futures generacions, on les persones estiguin per damunt dels interessos privats.
Afirmem que aquesta sequera ha estat mal gestionada, que els responsables han de dimitir, començant pel Conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar. Afirmem que les mesures espectaculars que s’estan emprant (com són els vaixells, l’estat d’emergència, etc.) són per justificar la mercantilització de la gestió de l’aigua a Catalunya. A càrrec del poble, i amb els diners de tots, afavoriran interessos privats. Constructores, grups bancaris i lobbys de gestió de l’aigua es freguen les mans pel negoci que faran.
Només els falla una cosa: PLOU!! Sempre han dit que el problema és d’uns quants hectòmetres cúbics. Primer eren 30 hectòmetres del Segre, després 50 fins al juny de 2009. Doncs bé, actualment la pluja ha eixugat aquest dèficit, ha deixat als embassaments del Ter-Llobregat els hectòmetres cúbics que volien, i segueix plovent. Per tant, si ens deien la veritat i aquesta aigua només la necessitaven fins que estiguessin les dessaladores en marxa, no hi ha cap motiu per a fer la interconnexió CAT-ATLL. Gastar més de 200 milions d’euros de tots nosaltres en aquesta obra, són diners llançats sense cap justificació.
Demanem, per tant, al govern de l’estat que derogui el decret 3/2008 i posteriors, i al govern de la Generalitat de Catalunya que s’apliqui a coordinar les polítiques de gestió de l’aigua, dels regadius, dels plans urbanístics, per fer-les compatibles amb la salut i la recuperació dels rius i dels aqüífers, que són les veritables artèries que articulen i alimenten la vida d’un país.
No hi ha cap excusa per fer el transvasament de l’Ebre!!
Los transvasaments no són la solució!!
Visca les Terres de l’Ebre!!
© 2008 - [ Summer Leaves ] diseñado por DOXS - Bajo Licencia Creative Commons |